Amigo: Te pide permiso para coger agua o comida.
Mejor amigo: Es la razón por la cual no tienes comida en la nevera.
Amigo: Llama a tus padres como Señor y Señora.
Mejor amigo: les dice QUILLO! y QUILLA!
Amigo: Te sacaría de la cárcel.
Mejor amigo: Estaría al lado tuyo diciéndote: que cagada no?, espero que nos dejen salir pronto.
Amigo: No te ha visto llorar.
Mejor amigo: No le diría a nadie que has llorado pero se mearía de la risa contigo cuando ya no estuvieras triste.
Amigo: Te pide prestadas tus cosas un par de días y te las devuelve.
Mejor amigo: Pierde tus cosas y te dice 'fua ... no se donde lo dejé'.
Amigo: Solo sabe algunas cosas sobre ti.
Mejor amigo: Podría escribir un libro con todas las cosas que te han pasado y las brutalidades que has hecho.
Amigo: Te dejaría de hablar si los demás lo hacen.
Mejor amigo: Manda a la mierda a los que te dejen de hablar.
Amigo: Toca la puerta de tu casa
Mejor amigo: Entra hasta tu cuarto y grita 'Hay cerveza?'.
Amigos: Solamente son durante la escuela.
Mejores amigos: las 24 horas del día, los 365 días del año por el resto de tu vida.
Amigo: Te quita el cubata (o lo que estés tomando) cuando ve que ya estás borracho.
Mejor amigo: Tambaleándose va hacia ti y te invita a tomar otro cubata....
11.1.09
[....] Puc creure que aquests mots són un artifici honest [....] No me n'he de fiar gens de tan dolces paraules fins que els favors pels quals el meu cor es desviu no em pugin confirmar tot això que ella em diu.
Tartuf
Acte IV
Escena V
Acte IV
Escena V
....[....] "He caigut tantes vegades en la presumpció de felicitar-me per ser diferent dels altres joves pagesos! Ara ja he viscut prou per saber que la diferencia enjendra odi" es deia un matí. Aquesta gran veritat li acabava de ser revelada per un dels seus fracasos mes dolorosos.
....[....]A penes es va haver retirat el pare Castanède, els alumnes es van dividir en grups. Julien no era de cap. El deixaven sol com si tingués la sarna. En tots els grups, veia un alumne llançant una moneda a l'aire, i si endevinava el que sortiria al joc del cara o creu, els seus companys en concloïen que aviat tindria una d'aquestes rectories tan privilegiades.
....[....] Els bruts pagesos entre els quals vivia van considerar que tenia uns costums massa relaxats. [....] Sense anar més lluny els més forçuts dels seus companys van adquirir l'hàbit d'apallissar-lo; ell es va veure obligat a armar-se d'un compàs de ferro i a donar a entendre, per signes, que en faria ús. En un informe d'espionatge, els signes no hi podien figurar amb tanta facilitat com les paraules.
[...] Per molt que Julien s'esforçès a passar per insignificant i estúpid, no podia agradar, era massa diferent. [....] Doncs bé, sí, fill meu! Et tinc un gran afecte! I el cel sap que és molt a pesar meu. Hauria de ser just, i no sentir ni odi ni amor per ningú. Tindràs una carrera molt dura. Veig que en tú hi ha alguna cosa que ofén la vulgaritat. Et perseguiran la gelosia i la calúmnia. Et posi on el posi la Providència, els teus companys no et sabran veure mai sense odiar-te; i si fan veure que t'aprecien, serà per trair-te més fàcilment. Això només té un remei: no t'encomanis sinó a Déu, que, per castigar-te de la teva presumpció, t'ha donat aquesta necessitat de ser odiat. Tingues sempre una conducta ben pura, és l'únic recurs que et queda. Si et mantens fidel a la veritat amb fermesa invencible, tard o d'hora els teus enemics es trobaran confosos.[....]
....[....]A penes es va haver retirat el pare Castanède, els alumnes es van dividir en grups. Julien no era de cap. El deixaven sol com si tingués la sarna. En tots els grups, veia un alumne llançant una moneda a l'aire, i si endevinava el que sortiria al joc del cara o creu, els seus companys en concloïen que aviat tindria una d'aquestes rectories tan privilegiades.
....[....] Els bruts pagesos entre els quals vivia van considerar que tenia uns costums massa relaxats. [....] Sense anar més lluny els més forçuts dels seus companys van adquirir l'hàbit d'apallissar-lo; ell es va veure obligat a armar-se d'un compàs de ferro i a donar a entendre, per signes, que en faria ús. En un informe d'espionatge, els signes no hi podien figurar amb tanta facilitat com les paraules.
[...] Per molt que Julien s'esforçès a passar per insignificant i estúpid, no podia agradar, era massa diferent. [....] Doncs bé, sí, fill meu! Et tinc un gran afecte! I el cel sap que és molt a pesar meu. Hauria de ser just, i no sentir ni odi ni amor per ningú. Tindràs una carrera molt dura. Veig que en tú hi ha alguna cosa que ofén la vulgaritat. Et perseguiran la gelosia i la calúmnia. Et posi on el posi la Providència, els teus companys no et sabran veure mai sense odiar-te; i si fan veure que t'aprecien, serà per trair-te més fàcilment. Això només té un remei: no t'encomanis sinó a Déu, que, per castigar-te de la teva presumpció, t'ha donat aquesta necessitat de ser odiat. Tingues sempre una conducta ben pura, és l'únic recurs que et queda. Si et mantens fidel a la veritat amb fermesa invencible, tard o d'hora els teus enemics es trobaran confosos.[....]
STENDHAL
Suscribirse a:
Entradas (Atom)