.... després d'haver-ne fet 3, tot i que la dotació € era irrisòria, uns 100 € i cobrats al tornar i presentar tots els papers i acabar tota la burocràcia, penso que és una vergonya que la aquesta mínima dotació que les espanyes han eliminat l'únic que farà és encarrerir encara més el desenvolupament peninsular.
Penso que les €rasmus haurien de ser obligatòries i des de petit(e)s hauríem de començar a estalviar perquè ja sabriem que un any de la nostra vida universitària el passariem fora.
És l'any en que aprens a viure sol/a, que descobreixen que les calçes no caminenen a la rentadora, que la nevera no s'autoregenera, que trobes a faltar a els llençols planxats els divendres i l'any en que si no aprens anglès o alemany no acabes la carrera (si, jo vaig estudiar -algún orgasmus va caure, xo jo vaig anar a aprendre i entre setmana estudiava per treure nota i el finde ja feia festa-).
Jo tb vaig ser de les estranyes que vaig treballar algunes hores, i com que no volia tornar, també m'hi vaig quedar als estius. De fet, no se perquè vaig tornar a Catalunya.... bé, perquè havia d'acabar les carreres, però la veritat, no tinc gaire clar perquè vaig tornar....
5.11.13
Suscribirse a:
Entradas (Atom)