Free counter and web stats

20.3.17

....caliente caliente....






....La fortuna de tenir un germà diferent....


....«Si sents pena, el problema el tens tu, no ells»....

Giacomo Mazza­­riol (Castel­franco Veneto, Itàlia, 1997) no ha aconseguit mai acostumar-se a les mirades de condescendència que sovint li dedica la gent quan el veu pel carrer de la mà del seu germà Giovanni, que va néixer sis anys després que ell amb síndrome de Down. A la cua del súper els cedeixen el lloc, en els transports públics els deixen lliures els seients i si hi ha una aglomeració a la via pública els obren pas. «Sé que ho fan amb bona voluntat, però moltes vegades et miren amb pena, com dient: ‘passeu, nois, que prou desgràcia teniu amb això vostre», observa.
Coneix bé el sentiment que s’amaga darrere d’aquestes mirades de falsa compassió perquè ell mateix va participar d’aquesta manera freda i distant d’aproximar-se a la particular manera de ser del seu germà. Li va passar durant l’adolescència, època donada al vertigen i la fúria, i a creure veure certeses on només hi ha preguntes. De cop i volta, la complicitat amb què s’havia estat relacionant amb Giovanni des del seu naixement es va tornar incomoditat i estranyesa, rancor i distància. «Estava enfadat perquè jo no havia triat tenir un germà així, em sentia desgraciat i avergonyit», recorda.

"Quan entres en la seva lògica, el que és estrany es torna genial i divertit", diu Giacomo Mazzariol

Aquella fogonada tèrbola li va durar poc, amb prou feines uns mesos, però va ser suficient per descobrir com miren els ulls dels que prefereixen preservar les distàncies amb el diferent abans que aproximar-s’hi per entendre’l i acceptar-lo. Giacomo va seguir jugant amb el seu germà com havia fet des que era un nadó i van continuar gravant i pujant a Youtube vídeos casolans en què es burlaven amb comicitat de les situacions de la vida quotidiana. De la vida de tots dos, sense remarcar diferències.

FALSA ENTREVISTA

Fa dos anys, Mazzariol va decidir gravar el seu germà fent una falsa entrevista de feina que va anar complementant amb seqüències del seu dia a dia. Amb subtil ironia, Giovanni es declara en la gravació un perfecte inútil per fer qualsevol tasca, encara que els plans de la seva vida diària desmenteixen les seves paraules. Inesperadament, el vídeo, titulat 'The simple interview', va començar a rebre visites. Primer mil, després deu mil, després cent mil… «I es va desfermar la bogeria. Van començar a trucar-me de la premsa perquè els parlés del meu germà i cada dia rebia desenes de missatges de persones que em donaven les gràcies per haver-los ensenyat a veure amb normalitat una cosa tan normal, però que a vegades mirem amb estranyesa i distància, com és la síndrome de Down», explica.

UN 'BEST-SELLER'

A la vista de l’impacte mediàtic que va tenir la seva història, una editorial italiana li va proposar explicar-la en un llibre, del qual ja ha venut 100.000 exemplars al seu país i que ara ha sigut publicat en català i castellà pel segell Nube de tinta. A 'El meu germà persegueix dinosaures', Mazzariol es remunta al moment de la seva infància en què els seus pares els van anunciar a ell i a les seves dues germanes que tindrien un nou germanet. El pas dels anys li va fer veure que Giovanni no seria el company amb qui fer les males passades que feia d’igual a igual amb els seus col·legues de l’escola. No obstant, el seu germà el va obrir a un món de fantasia i imaginació desbordada que cap dels seus amics del carrer podia mostrar-li.
«Quan entres en la seva lògica, el que és estrany es torna genial i divertit. Si juguem a fet i amagar, ell s’amaga darrere una porta de vidre i jo darrere la pota de la taula. Si anem al súper a comprar, s’acomiada de la família com si se n’anés de viatge a Amèrica. Si es compra un gelat, rebutja el canvi perquè diu que ja no necessita els diners. Hi ha coses que no pot fer, però ell és el primer que detecta quan em trobo malament», revela.
Mazzariol, que ara estudia Filosofia i escriu un guió per portar la història del seu germà al cine, reconeix que no s’havia imaginat mai sent un defensor de la causa de la síndrome de Down, de la qual dimarts que ve, 21 de març, se celebra el dia mundial, però van ser les mirades del carrer les que el van incitar a fer-ho. «Tant de bo això serveixi perquè la gent superi l’estigma. Respectar el diferent no consisteix a cedir-li el seient a l’autobús, sinó a acostar-t’hi i acceptar el seu món. Si sents pena al veure un noi amb Down, el problema el tens tu, no ell», avisa el jove italià.




13.10.16

....aprendre a aprendre....


....En un taller de ceràmica, un infant amb els dits haurà de donar forma al fang per provar de crear un gerro. Ho intentarà una vegada i una altra, amb una destresa que només s'afina a còpia d'anar-ho provant. D'esforçar-s'hi. De ser perseverant. El seu educador, que d'alguna manera també li fa de mestre, des de la distància justa li transmet el que és imprescindible per educar: confiança i temps. Per aprendre amb seguretat i amb paciència.... 







The Potter from Josh Burton on Vimeo.

5.2.16

....super diverso mario....


....¿¿¿¿cómo sería el hábitat de super mario o de cualquiera si estuviera adaptado para todas las personas????....


   

14.9.15

....esta mano viviente....


Desde la época que pasó en Amherst, David Foster Wallace tenía como «piedra de toque de la buena literatura» el poema «Esta mano viviente», de John Keats (1795, 1821):

«Esta mano viva, ahora tibia y capaz
De apretar con fuerza, si estuviera fría
Y en el glacial silencio de la tumba,
Te perseguiría cada día y de noche tus sueños helaría
Hasta que desearas dejar tu corazón sin sangre
Para que en mis venas la roja vida fluyera otra vez,
Y tu conciencia se calmara... mira, aquí está...
La tiendo hacia ti.»


29.6.15

....contradicciones....


....contradicciones....


¿Que yo me contradigo?
Pues sí, me contradigo. Y ¿qué?
(Yo soy inmens@, contengo multitudes.)
Me dirijo a quienes tengo cerca y aguardo en el umbral:
¿Quién ha acabado su trabajo del día? 
¿Quién terminó su cena?
¿Quién desea venirse a caminar conmigo?
¿Os vais a hablar después que me haya ido, cuando ya sea muy tarde para todo?
 Ya he dicho que el alma no vale más que el cuerpo,
Y he dicho que el cuerpo no vale más que el alma,
Y que nada, ni Dios, es más grande para un@ que un@ mism@,
Que aquel/la que camina sin amor una legua siquiera, camina amortajad@ hacia su propio funeral,
Que tú o yo, sin tener un centavo, podemos adquirir lo mejor de este mundo,
Que el mirar de unos ojos o el guisante en su vaina confunden el saber que los tiempos alcanzan,
Que no hay oficio ni profesión tan bajos que el/la joven que los siga no pueda ser un/a héroe/heroína,
Que el objeto más frágil puede servir de eje a todo el universo,
Y digo al hombre o mujer que me escucha:
"Que se eleve tu alma tranquila y sosegada ante un millón de mundos."



Fragmento del poema Hojas de hierba
Walt Whitman




Confiscado de aquí

8.6.14

....LEARNING....


7.6.14

....¿¿¿¿PERFECCIÓN????....