...L'INDI QUE NO COMPLIA LA SEVA PARAULA...

L'INDI QUE NO COMPLIA LA SEVA PARAULA Eric Phillips (indis oglales, EEUU)

l començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra dels oglales una roca en forma d'home i els va dir: - Hi ha indis per tota la terra, així és que jo he de viatjar per tot el món. Si algú de vosaltres necessita ajuda que vingui aquí i li demani a la roca. Aquesta roca té el poder de comunicar-se amb mi. Llavors, els oglales es van acostumar a parlar amb aquella roca i quan escassejaven els bisons o hi havia molta sequera, li demanaven ajuda i la roca resolia els seus problemes. Hi havia un indi anomenat Ratlla Trencada a qui no li agradava caçar i vivia molt pobrament. Un dia que no tenia res per a menjar es va acostar a la roca i li va demanar: - Sé que ets tan poderosa com el Gran Esperit, ja veus que sóc pobre i desgraciat. Em podries ajudar? La roca va contestar: - Des què et conec no t'he vist caçar mai. - És que tinc un arc molt dolent, la meva llança no té punxa i he perdut la meva destral -va contestar Ratlla Trencada-. I a més, les meves cames són dèbils i no puc córrer darrere els cérvols. - I per què no vas a pescar? -va demanar la roca. - La darrera vegada que vaig atrapar un peix se'm va escapar i s'endugué l'arpó. Un gos s'ha menjat els meus hams d'os i les formigues s'han instal·lat a les meves xarxes. - Què vols, doncs? - va dir la roca. - Voldria un cérvol, petitet, petitet. A canvi jo et taparia amb la meva manta de pell de bisó. A l'hivern les nits refresquen i deus tenir fred. La roca li va dir que es guardés la manta, que ell miraria de concedir-li el seu desig. - No, no, jo vull regalar-te-la -va dir Ratlla Trencada-. És segur que tu la necessites més que jo. L'indi va tapar la roca amb la seva manta plena de forats i va marxar. Quan l'indi tornava cap a la seva tenda va ensopegar amb un cervató mort. El va agafar, li va treure la pell i el va posar al foc a coure. Mentre el cérvol es torrava al foc, va començar a fer molt fred i Ratlla Trencada va pensar: "Per què li hauré donat la meva manta a una roca? Em sembla que he fet una estupidesa. Una roca tapada i jo passant fred!". Deixant el cérvol torrant-se al foc, l'indi va anar fins a la roca i li va agafar la manta i se la va posar sobre les espatlles. Va marxar cap al seu tipi, va menjar part del cervató i se n'anà a dormir. Al cap d'uns quants dies va tornar a tenir gana i va pensar: "Tornaré a la roca i li demanaré que em doni menjar." - Tinc gana, molta gana. Podries donar-me una mica de carn? -va dir l'indi. La roca li va respondre: - Què has fet amb el cervató que et vaig donar? - Era un animalet molt petit i m'ha durat molt poc temps? - Encara no has arreglat els teus atuells de cacera? -va dir la roca. - La corda del meu arc s'ha espatllat. Necessito pell de bisó per fer-me'n una. Si em proporciones un bisó tindràs el meu agraïment. La roca semblava dubtar i l'indi li va dir: - Agafa la meva manta. Aviat plourà i amb ella estaràs coberta. L'indi tornà cap a la seva tenda i en arribar es va ensopegar amb un bisó. Ratlla Trencada va arrencar la pell al bisó, la va posar a assecar i a continuació va posar la carn a coure. Però l'indi havia agafat molt poca llenya i el foc no era suficient per coure un animal tan gros. Al cap de poca estona va començar a ploure i a fer un temps molt fred. Calat fins al moll de l'os l'indi va dir: - Que estúpid que he estat en donar la meva manta a la roca. La roca pot aguantar el mal temps sense cap perill, mentre jo puc morir de fred! Amb aquest pensament, l'indi va anar cap a la roca i li prendre la manta. Després va emprendre el camí de tornada amb la manta a les espatlles. En arribar al seu tipi va veure que el bisó havia desaparegut, al foc només hi quedava una mica de llenya i a l'ambient una agradable oloreta de bisó cuit. Ratlla Trencada va comprendre que la roca l'havia castigat per no haver complert la seva paraula. L'indi va tornar davant de la roca i va demanar i demanar que l'ajudés. La roca no va fer-li cas i no va fer aparèixer més menjar. Llavors Ratlla Trencada va aprimar-se molt. Des d'aquell dia, Ratlla Trencada i els indis oglales han après que per merèixer els favors del Gran Esperit, cal guanyar-se'ls amb l'esforç personal i sinó és millor no demanar res i, que, si per casualitat els regala alguna cosa, li ho agraeixen.

FONT: Contes d'arreu del món

....Què passa amb els infants tutelats quan assoleixen la majoria d'edat i han de deixar el centre?....

 

....el otro lado....

 

....motivar....

....hay dos maneras de motivarse: una a través de la emoción, la otra fórmula, mediante la razón....

  

José Antonio Marina

07/10/2011 

....Imagínese que encuentra en la calle a una persona pidiendo, con un cartel que dice: “Un poco de motivación, por favor”. ¿Qué pensaría? Posiblemente le parecería absurdo y apresuraría el paso, sin saber qué hacer. Sin embargo, no estoy  seguro de que la petición sea disparatada. Tal vez porque en las aulas los profesores nos encontramos continuamente con esa petición: “Por favor, motíveme”. Es difícil saber lo que el mendigo y mis alumnos  están pidiendo. La palabra motivación forma parte de nuestro léxico cotidiano, que manejamos con soltura e inconsciencia. Hemos olvidado que es un término muy reciente, y que su significado es tan confuso que en los años sesenta estuvo a punto de desaparecer de los libros de psicología. Pero ha triunfado, lo que ya de por sí es muy relevante, y todos queremos motivar o ser motivados. Se ha extendido la idea de que no se puede hacer nada si no se posee esa energía mágica. Cuando alguien nos dice que “no está motivado” sentimos hacia él una gran compasión, que es la que nuestro peculiar mendigo intenta aprovechar. En este punto, me asalta una duda. Imagine que un día llama a un fontanero para que le arregle un grifo. El fontanero le hace una chapuza mala y cara y usted va a protestar. El fontanero le responde: “Mire usted, es que ayer no estaba motivado para arreglar grifos”. ¿Le parece suficiente excusa para su desaguisado? Hace poco leí en un libro dirigido por Albert Ellis, un prestigioso psicólogo estadounidense, la siguiente afirmación: “ya es hora de que digamos a nuestros clientes (es el nombre que se suele utilizar para designar a los que acuden a la consulta de un psicólogo americano) que se puede realizar una acción aunque no se tenga ganas de hacerla”. He leído la frase varias veces, porque no creía lo que estaba viendo. Entonces, ¿qué les han estado diciendo a los clientes hasta ese momento? Pues una cosa a la vez evidente y tramposa: que no se puede realizar una acción si no se está motivado para hacerla. Ahora me explico que se quisiera expulsar esta noción de la psicología. El asunto me ha intrigado tanto que acabo de escribir un libro sobre él, que es lo que hago cuando no sé nada sobre un asunto que me apasiona. Así aprendo. Lo que he descubierto es que hay dos tipos de motivaciones. Una, sentida emocionalmente. Otra, pensada a palo seco.  Aquella es una energía que lanza a la acción, que resulta querida, amorosamente deseada. La pensada, en cambio,  debería dirigir la acción, pero no tiene fuerza. Ya saben la poca influencia que ejerce sobre quien tiene miedo a volar, saber que según las estadísticas el avión es el medio de transporte más seguro. Parece que nuestro cerebro tuviera un error de diseño, como si el motor de un automóvil no tuviera relación con el volante. Racionalmente sé que tengo que adelgazar,  hacer ejercicio,  dejar de fumar, pero me molesta. En ese sentido, todos somos neuróticos según el chiste. “La diferencia entre un psicótico y un neurótico es que aquel está seguro de que dos y dos son cinco. El neurótico sabe que dos y dos son cuatro, pero no le gusta”. Que no nos guste lo que es racionalmente bueno nos ha obligado a hacer miles de componendas mentales. Volvamos al mendigo del principio. Ha cambiado su cartel. El nuevo pone: “Un poco de ánimo, por favor”. Quedo perplejo. ¿Es el mismo cartel u otro diferente?....