...quanta raó tens najat...

Ens fem grans (Nos hacemos mayores)

NAJAT EL HACHMI

Alguns fets et planten davant dels morros la teva edat real, la que encara no et pensaves que tenies. Que Guardiola sigui entrenador del Barça és un xoc per a la generació dels que vam viure el dream team d'adolescents. No pot ser, la imatge que teníem d'un entrenador era la d'un vell, algú de com a mínim 40 anys, amb cabells blancs i tot, molta experiència adquirida en altres clubs de renom. A més, durant aquella època, Guardiola era dels joves, un com nosaltres, sortit del planter, nascut a Santpedor, parlant català: podia ser el veí del 4t 2a. Però no, el Josep ja és entrenador i això només vol dir que nosaltres ja hauríem de tenir hipoteca, una feina fixa: assentar la cabeça, que diuen. Després d'aquest sotrac inicial, tot són indicis: ja no fan cap reposició de Verano Azul ni de Bola de Drac, els nens et diuen "senyor" o "senyora" i, de la mateixa manera que els teus pares trobaven ridícul que portessis les orelles fetes un colador, tu comences a trobar absurd les latituds on es corden els pantalons els adolescents.
La paradoxa és que hi ha altres fets que et remeten sempre als 15 anys. Les notícies continuen parlant, com als anys 90, de la concentració d'immigrants a les escoles, com si ningú s'hagués plantejat des de llavors que 1) els nens no són mai immigrants per no decidir a quin país volen viure i 2) dins del tant per cent que molts estudis quantifiquen com a immigrants, n'hi ha una bona part que mai ho ha estat, perquè administrativament es triga un mínim de 3 o 4 anys a obtenir el permís de residència per naixença. Després ens sentirem dir que no evolucionem, que no madurem i que som uns eterns adolescents.