....[....] "He caigut tantes vegades en la presumpció de felicitar-me per ser diferent dels altres joves pagesos! Ara ja he viscut prou per saber que la diferencia enjendra odi" es deia un matí. Aquesta gran veritat li acabava de ser revelada per un dels seus fracasos mes dolorosos.
....[....]A penes es va haver retirat el pare Castanède, els alumnes es van dividir en grups. Julien no era de cap. El deixaven sol com si tingués la sarna. En tots els grups, veia un alumne llançant una moneda a l'aire, i si endevinava el que sortiria al joc del cara o creu, els seus companys en concloïen que aviat tindria una d'aquestes rectories tan privilegiades.
....[....] Els bruts pagesos entre els quals vivia van considerar que tenia uns costums massa relaxats. [....] Sense anar més lluny els més forçuts dels seus companys van adquirir l'hàbit d'apallissar-lo; ell es va veure obligat a armar-se d'un compàs de ferro i a donar a entendre, per signes, que en faria ús. En un informe d'espionatge, els signes no hi podien figurar amb tanta facilitat com les paraules.
[...] Per molt que Julien s'esforçès a passar per insignificant i estúpid, no podia agradar, era massa diferent. [....] Doncs bé, sí, fill meu! Et tinc un gran afecte! I el cel sap que és molt a pesar meu. Hauria de ser just, i no sentir ni odi ni amor per ningú. Tindràs una carrera molt dura. Veig que en tú hi ha alguna cosa que ofén la vulgaritat. Et perseguiran la gelosia i la calúmnia. Et posi on el posi la Providència, els teus companys no et sabran veure mai sense odiar-te; i si fan veure que t'aprecien, serà per trair-te més fàcilment. Això només té un remei: no t'encomanis sinó a Déu, que, per castigar-te de la teva presumpció, t'ha donat aquesta necessitat de ser odiat. Tingues sempre una conducta ben pura, és l'únic recurs que et queda. Si et mantens fidel a la veritat amb fermesa invencible, tard o d'hora els teus enemics es trobaran confosos.[....]
....[....]A penes es va haver retirat el pare Castanède, els alumnes es van dividir en grups. Julien no era de cap. El deixaven sol com si tingués la sarna. En tots els grups, veia un alumne llançant una moneda a l'aire, i si endevinava el que sortiria al joc del cara o creu, els seus companys en concloïen que aviat tindria una d'aquestes rectories tan privilegiades.
....[....] Els bruts pagesos entre els quals vivia van considerar que tenia uns costums massa relaxats. [....] Sense anar més lluny els més forçuts dels seus companys van adquirir l'hàbit d'apallissar-lo; ell es va veure obligat a armar-se d'un compàs de ferro i a donar a entendre, per signes, que en faria ús. En un informe d'espionatge, els signes no hi podien figurar amb tanta facilitat com les paraules.
[...] Per molt que Julien s'esforçès a passar per insignificant i estúpid, no podia agradar, era massa diferent. [....] Doncs bé, sí, fill meu! Et tinc un gran afecte! I el cel sap que és molt a pesar meu. Hauria de ser just, i no sentir ni odi ni amor per ningú. Tindràs una carrera molt dura. Veig que en tú hi ha alguna cosa que ofén la vulgaritat. Et perseguiran la gelosia i la calúmnia. Et posi on el posi la Providència, els teus companys no et sabran veure mai sense odiar-te; i si fan veure que t'aprecien, serà per trair-te més fàcilment. Això només té un remei: no t'encomanis sinó a Déu, que, per castigar-te de la teva presumpció, t'ha donat aquesta necessitat de ser odiat. Tingues sempre una conducta ben pura, és l'únic recurs que et queda. Si et mantens fidel a la veritat amb fermesa invencible, tard o d'hora els teus enemics es trobaran confosos.[....]
STENDHAL
0 comentarios:
Publicar un comentario